Banyeres del Penedès

Banyeres del Penedès és a la part central del Baix Penedès, dins la depressió penedesenca: 12,19 km² a 173 metres d’altitud.

El primer document que esmenta el terme és de l’any 938, una confirmació de les possessions del monestir de Sant Cugat del Vallès feta pel rei franc Lluís d’Ultramar, i la torre de la Guàrdia de Banyeres torna a sortir en documents posteriors que ratifiquen els drets del monestir, els anys 986, 1002 i 1007; a la part vella del poble, cap al nord, encara es veuen les restes de la torre, dalt del Puig. El 1172 Santa Maria de Banyeres era priorat de Ripoll, i un document del 1574 s’hi refereix com a monestir de Santa Maria de Banyeres; d’aquell conjunt en queda l’ermita, una mostra d’arquitectura romànica.

El poblament és molt més antic. El 1960, als terrenys del Mas Canyís, a les Masies de Sant Miquel, s’hi va descobrir una necròpolis dels segles VI i V aC, i algunes de les restes que s’hi van trobar s’exposen a la Casa Museu Guimerà del Vendrell; en altres indrets del terme s’hi han trobat restes iberoromanes. La zona arqueològica de les Masies de Sant Miquel està protegida com a bé cultural d’interès nacional.

Dels 35 elements catalogats del municipi, el castell de Banyeres i la masia de la Casa Murada són béns d’interès cultural, i n’hi consten també quatre cellers i una necròpolis.