Almenar

Almenar és una vila del Segrià de 66,59 km² a 329 metres d’altitud, vora la Noguera Ribagorçana i el canal d’Aragó i Catalunya. Està format pel nucli d’Almenar i la Bassa Nova, un annex que limita amb la Llitera.

El terme Almenar ja apareix en documents al segle XI i prové de l’àrab al-menar, «talaia per a fer alimares, fogueres».

El poble ha estat escenari de dues batalles. El novembre del 1642, durant la guerra dels Segadors, hi va tenir lloc el setge d’Almenar, en què les tropes castellanes de Jacinto Loris van ser contingudes pel capità Jaume d’Algerri i 100 arcabussers fins a l’arribada de les tropes de Philippe de La Mothe-Houdancourt, que van fer fugir els assetjants. I el 27 de juliol de 1710, durant la Guerra de Successió Espanyola, hi va tenir lloc la batalla d’Almenar: just després de l’intent de setge dels borbons a Balaguer, i aprofitant la seva retirada cap a Lleida, les tropes austriacistes de Guido Starhemberg i James Stanhope es van anticipar al pas de les tropes de Felip V ocupant la població i derrotant les tropes espanyoles de Francisco Castillo Fajardo, marquès de Villadarias. Els regiments de cavalleria anglesa liderats per Stanhope van protagonitzar el xoc, amb un atac molt agressiu sobre l’ala esquerra de l’exèrcit francoespanyol: el pànic es va apoderar de les tropes borbòniques i molts soldats van fugir en desbandada. L’exèrcit borbònic va comptabilitzar 1.500 baixes.

Dels setze elements catalogats, el castell d’Almenar és bé d’interès cultural i l’església de Santa Maria està protegida com a bé cultural d’interès nacional.