Aiguaviva

Aiguaviva és un municipi català de la comarca del Gironès que forma part de l’àrea urbana de la ciutat de Girona: 13,91 km² a 169 metres d’altitud, vora el Güell. També s’anomena Aiguaviva de la Selva per diferenciar-la d’Aiguaviva de Bergantes, al Matarranya, tot i que l’IEC defensa la forma Aiguaviva de Gironès.

Al nucli antic, a la part septentrional del terme, vora la carretera de Girona a Santa Coloma de Farners, hi ha la parròquia de Sant Joan, de l’ardiaconat de la Selva, que pertanyia antigament al monestir de Breda: aquella església apareix mencionada en la butlla d’Innocenci IV, de 1246, que confirma els béns del monestir de Sant Salvador de Breda. El 1365 el rei Pere el Cerimoniós va vendre la jurisdicció d’Aiguaviva a la ciutat de Girona, i l’any 1698 figura aquest poble com a lloc reial.

En l’època romana hi hauria hagut a Aiguaviva un petit assentament de tipus agrícola, i s’han trobat també restes d’una torre sepulcral romana, construïda amb pedra i morter.

Prop del límit amb Vilablareix hi ha l’antiga casa dels templers anomenada, a causa de la capella adjunta, el Temple de Santa Magdalena, edificació del segle XVI feta sobre una altra d’anterior del XIII, amb escuts medievals a la façana força interessants. El domini dels templers a Aiguaviva va ser iniciat vers el 1190 i va prendre categoria de comanda d’Aiguaviva el 1209; quan el 1317 es va suprimir l’orde dels templers, totes les seves possessions van passar als hospitalers, que en van tenir cura fins al 1804.

Dels vint-i-cinc elements catalogats, la Casa dels Templers, del segle XVI, i el castell de Vilademany són béns d’interès cultural, i n’hi consten Can Carreter Vinyoles i Can Parera, del XVIII, el pou de gel Masrocs, del XVII, quinze masies més, dos jaciments arqueològics, una casa consistorial, un edifici i una església.