Vilobí d'Onyar

Vilobí d’Onyar és un municipi de la Selva que forma part de l’àrea urbana de Girona: 32,59 km² a 122 metres d’altitud. El terme comprèn tres pobles —Salitja, Sant Dalmai i Vilobí—, i aquest últim és el centre administratiu. Salitja va ser incorporat a Vilobí el 1846, mentre que Sant Dalmai hi va ser agregat, transferit des de Brunyola, el 1910; fins a la publicació del Reial Decret de 27 de juny de 1916 el municipi es deia simplement Vilobí.

Els orígens són del temps de la romanització del territori: ben a prop hi passava una important comunicació romana, la Via Augusta. Les restes arqueològiques trobades a la zona són de l’època del Paleolític mitjà, i també s’hi han descobert sis sitges ibèriques i un ampli conjunt de sitges dels segles XI a XIII a la zona de Can Serra. La primera documentació escrita apareix l’any 882, amb el nom de Villa Albini.

A l’edat mitjana el nucli urbà va créixer a l’entorn del castell i la seva capella, convertida en església parroquial, amb la sagrera al voltant, que va organitzar una petita trama urbana. Gràcies al capbreu del senyor del castell, Ramon Malarç, elaborat entre 1337 i 1338, es disposa de moltes dades sobre Vilobí al segle XIV. Més endavant, un dels seus personatges més destacats va ser el remença Pere Antoni, que va participar en la crisi de la pagesia catalana al segle XV. Durant l’edat moderna el poble va créixer poc, i al segle XIX es va ampliar la trama urbana amb un petit eixample que va donar lloc a l’actual plaça Nova.

Dels 65 elements catalogats, la masia de Can Costa, del segle XVI, el castell de Vilobí d’Onyar, del XII, i el Mas Alrà, del XIV, són béns d’interès cultural.