Vilablareix

Vilablareix és un municipi del Gironès que forma part de l’àrea urbana de Girona: 6,17 km² a 114 metres d’altitud.

L’etimologia del nom no és del tot clara, però segons Joan Coromines a l’Onomasticon Cataloniae i el Diccionari català-valencià-balear seria un mot compost de vila, o vilar, i d’un nom desconegut, probablement d’origen germànic. El Diccionari proposa un ètim amb un nom personal germànic, Villa Alberici, que Coromines descarta per qüestions fonètiques, ja que només podria haver donat lloc a les terminacions -ric o -riu, i en cap cas a les terminacions -eix o -eig; Coromines, en canvi, suggereix un mot compost per vilar en comptes de vila i un nom femení d’origen germànic amb la terminació -haid, com ara Bilhaids, que formaria Villarbeleix, d’aquí a Vilabreleix, i finalment, per metàtesi, hauria acabat formant el mot Vilablareix.

L’origen de la població, o de l’ocupació de l’indret, s’ha de relacionar, d’acord amb les troballes arqueològiques, amb l’existència d’una antiga vil·la romana: s’hi han trobat diverses àmfores de l’època romana tardana, restes d’un forn i ceràmica diversa.

Entre els llocs d’interès hi ha la Torratxa, una torre sepulcral romana del segle III, a prop del nucli de l’església; l’antic ajuntament, o Escoles de Vilablareix, un edifici noucentista de l’arquitecte gironí Rafael Masó; l’Escola Madrenc, del mateix arquitecte, del 1912; l’ermita de Sant Roc; el Mas Pi; la masia de Can Gruart, al barri de la Farigola, i la rectoria i l’església de Sant Menna, ja anomenada el 882 com «sancti Menne, basilica in Villa ablares».

Dels vint-i-dos elements catalogats, el Mas Pi, del segle XVII, està protegit com a bé cultural d’interès nacional, i n’hi consten setze masies més.