Vilaverd

Vilaverd és una vila de la Conca de Barberà, escrita Vilavert fins al 1983: 12,61 km² a 269 metres d’altitud, a la confluència del Francolí amb el Brugent.

El topònim està documentat al segle XII com Villa Viridi, «vila verda», que podria fer referència a la vegetació o bé tenir origen àrab a partir del nom de persona Uard, o de uarz, «vila nova». Als fogatges consta amb grafia fonètica Vilavert, de la vegueria de Montblanc; el 1933 es va fixar la grafia etimològica, anul·lada durant el franquisme fins al 1983.

A l’època sarraïna va ser un enclavament estratègic gràcies al seu castell, del segle XI. La Reconquesta va arribar a Vilaverd l’any 848, i poc després, al segle XII, el lloc va esdevenir propietat de l’arquebisbe de Tarragona. Fills il·lustres de la població han estat el bisbe de Girona entre 1934 i 1963, Josep Cartañà i Inglés, i el professor i historiador Francesc Cortiella i Òdena.

Antigament a Vilaverd se’n va treure profit dels pous de glaç i de la força hidràulica del riu, al voltant del qual hi va haver dos molins fariners, l’un anomenat Molí de Janoi i l’altre Molí de Baix. Avui la principal font econòmica de la població és la indústria, especialment la paperera, i en segon lloc l’agricultura, que ha anat en declivi els darrers anys; els conreus tradicionals són la vinya, l’olivera i els cereals, i la cooperativa agrícola data del 1914. Al terme hi ha 378,13 hectàrees d’espai natural incloses en la Xarxa Natura 2000, motiu pel qual el municipi rep visitants amants del senderisme.

Dels setze elements catalogats, el jaciment del Barranc del Mas Torrent està protegit com a bé cultural d’interès nacional i l’ermita de la Mare de Déu del Montgoi, del segle XV, com a bé cultural d’interès local.