Vilaller

Vilaller, que en ribagorçà es pronuncia Virallé, és el racó nord-oest de la part catalana de l’Alta Ribagorça: 59,23 km² a 981 metres d’altitud, vora la Noguera Ribagorçana. Segons Joan Coromines el nom ve d’un villa Alihari, una forma híbrida amb el primer component romànic, vila, i el segon germànic, un nom de persona.

El mapa del municipi és un trencaclosques. A més de la vila, el terme comprèn el poble de Senet de Barravés, que forma entitat municipal descentralitzada, i l’antiga quadra de Cierco, ja despoblada; només Senet i Vilaller mantenen població tot l’any. Antigament també n’havien format part Casós, Sarroqueta de Barravés i Viuet, i avui el poble de Casós i la caseria de l’Artiga són enclavaments del terme del Pont de Suert dins el de Vilaller.

El castell consta documentat des del 1310, dalt de l’esperó rocós que domina la vila closa, però no se’n coneix cap vestigi; la vila, en canvi, ja apareix documentada el 1118, i l’església parroquial de Sant Climent hauria estat consagrada el 1048. La parròquia pertany al bisbat de Lleida perquè a l’edat mitjana havia estat del bisbat de Roda de Ribagorça. Tampoc no se sap amb precisió on era el monestir benedictí de Sant Andreu de Barravés, que va tenir una importància cabdal en la història de la vall.

Del passat medieval en queden dues mostres poc habituals. D’una banda, les tombes antropomorfes excavades a la roca: la Tomba de Riupedrós i l’única que resta visible de la necròpolis de Sant Pere. De l’altra, un conjunt d’hàbitats troglodítics, les Cabanes de les Escomes, aprofitant les roques de l’antiga morena de la gelera que va formar la vall de la Noguera Ribagorçana en aquest indret.

Al terme hi ha, a més de la parroquial, el santuari de la Mare de Déu de Riupedrós, també anomenat Reperós, i les ermites de Sant Mamés i de Sant Antoni; de la de Sant Pere només se’n conserven restes. De disset elements catalogats, els que tenen protecció més alta són les restes dels murs i la fortificació de la vila.