El Pont de Suert

El Pont de Suert vol dir, literalment, el pont del pont. El topònim ve del despoblat de Suert, i segons Joan Coromines les paraules basques zubi, «pont», i iri, «poble», van donar aquell Suert documentat des del 955; més endavant es va perdre la consciència que el nom ja volia dir el poble del pont, i al segle XIII s’hi va afegir la fórmula redundant que ha quedat.

La vila és la capital de l’Alta Ribagorça, 838 metres d’altitud a la vall de la Noguera Ribagorçana, entre el Pirineu axial i les serres interiors, i a poca distància tant de la frontera administrativa amb l’Aragó com de la frontera lingüística del català amb l’aranès. El terme d’avui, de 148,14 km², no s’assembla gens a l’històric: el 1968 se li van agregar els antics municipis de Llesp, Malpàs i Viu de Llevata, i va passar dels 12,72 km² de partida als actuals. Aquell terme original, a més de petit, estava partit en dos: el sector principal i l’enclavament de Cellers, un poble que va desaparèixer sota les aigües del pantà d’Escales.

Els orígens són al vilatge de Suert, dalt d’unes roques al sud-oest de la població actual. Documentada des del 955, la vila de Suverte va subsistir fins al segle XIII, quan es va anar abandonant per donar pas al nou emplaçament: el 1240 ja consta la població de lo Pont de Suert. Els comtes de Ribagorça havien donat la vila i el terme cap a l’any 1000 al monestir de Lavaix, cosa que els comtes de Pallars van ratificar el 1018, i el domini jurisdiccional va ser del monestir fins a la fi de l’antic règim. De Santa Maria de Lavaix, parcialment negat pel pantà d’Escales, només en queden vestigis: part del mur de l’angle nord-est del creuer i l’arrencada de l’arc presbiteral de l’absidiola sud.

L’aigua ha donat i ha pres al Pont de Suert. Els embassaments se’n van endur pobles i el monestir, però les companyies hidroelèctriques van pagar als anys seixanta l’església parroquial moderna de la vila, mentre el nucli antic conserva, ran de riu, l’antiga parroquial i la capella de Santa Anna. Dels 39 elements catalogats del terme són béns d’interès cultural les esglésies de Sant Climent d’Iran, de Sant Salvador d’Irgo de Tor, de la Mare de Déu de les Neus d’Irgo i de Santa Maria de Viu de Llevata, i els castells de Castilló de Tor i de Viu de Llevata; també hi consten l’antiga colònia d’ENHER i el palau abacial de la vila.