Vielha e Mijaran

Vielha e Mijaran —nom català tradicional: Viella i Mitjaran; fins al 1984, Viella – Mitg-Aran— és un municipi de la Vall d’Aran, constituït l’any 1970 amb l’annexió de sis municipis aranesos amb Viella. Aquest últim és la capital aranesa, cap del municipi, de la Vall i del seu partit judicial. L’entitat ocupa 211,74 km² de la part central de la vall pirinenca, a 974 metres d’altitud, vora la Garona i la Noguera Ribagorçana, i correspon als terçons de Marcatosa i Castièro.

És un centre turístic de primer ordre, gràcies a l’entorn natural de tota la Vall d’Aran i a la seva situació de proximitat a les estacions d’esquí. Hi passa la carretera N-230 de Lleida a Eth Pònt de Rei, a la frontera francesa, a través del túnel de Viella, i en surt la carretera C-28, que comunica la vall amb el Pallars Sobirà a través de Salardú i el Port de la Bonaigua.

El clima és oceànic amb influència de muntanya, considerat cfb per la classificació climàtica de Köppen, i es caracteritza per hiverns freds, estius frescos i precipitacions abundants. La temperatura mitjana és de 9,6 °C: el mes més fred és el gener, amb una temperatura mínima mitjana de -2,2 °C, i el més càlid, el juliol, amb una màxima mitjana de 24,7 °C. Les temperatures absolutes oscil·len dels -20,0 °C del 16 de gener de 1985 als 37,0 °C del 20 de juliol de 1989, i no hi glaça els mesos estivals de juny, juliol i agost. Quant a precipitacions, a Viella hi plou tot l’any amb abundància, amb una mitjana de 124,5 dies de precipitació.

Dels vint-i-sis elements catalogats hi consten la capella de l’Artiga de Lin, del segle XX, una llinda al carrer Major de Betren, del XVIII, el Pont d’Arròs, del XIII, tretze entitats singulars de població, tres esglésies, dos edificis, un conjunt històric, una casa consistorial, un refugi de muntanya, un arbre singular i una urna funerària.