Vilabertran

Vilabertran és un municipi de l’Alt Empordà situat a l’est de Figueres, entre els cursos dels rius Muga, al nord, i Manol, al sud: 2,29 km² a 19 metres d’altitud.

La primera notícia que hi ha sobre Vilabertran és de l’any 975 i parla d’un llogarret amb una petita església que al cap de poc temps es va ampliar i va acollir un grup de monjos encapçalats per l’abat Pere Rigau. Com a conseqüència d’una donació de terres l’any 1069, la comunitat de canonges va instituir Rigau com a cap i van establir les bases per a la creació del monestir de Santa Maria de Vilabertran, basat en la regla de Sant Agustí. Al llarg del segle XI el monestir va assolir un gran prestigi i durant els segles següents va ampliar el seu patrimoni gràcies a la protecció de la família Rocabertí, vescomtes de Peralada; a partir de l’any 1592 esdevé una col·legiata, que resta operativa fins a la desamortització de Mendizábal l’any 1835.

El poble sorgeix i es desenvolupa a l’entorn del monestir i basa la seva economia en l’agricultura, principalment en l’horta, i en la ramaderia: al llarg del terme municipal hi ha canals de rec que condueixen l’aigua provinent de l’embassament de Boadella fins als conreus.

Entre els fills il·lustres del poble hi ha el compositor de sardanes Narcís Carbonell Tubau, que va viure entre 1888 i 1954.

Dels set elements catalogats, el monestir de Santa Maria de Vilabertran, romànic del segle XI, és bé d’interès cultural, i n’hi consten la Torre d’en Reig —un edifici modernista que acull l’Ajuntament—, Can Reig i el Portal de l’Aigüeta.