Peralada

Peralada va ser capital de comtat quan Figueres era encara un poble de poques masies. Hi havia un poblat ibèric datat el 500 aC, el pagus va néixer en època romana i el comtat va sortir de l’establiment de la Marca Hispànica pels carolingis; la vila tenia exèrcit propi i defensava el territori davant dels comtats de Besalú i d’Empúries. Avui són 43,61 km² de l’Alt Empordà a 32 metres d’altitud, entre la Muga, el Manol i el Llobregat d’Empordà.

La davallada va començar poc després del 1078, quan va morir Ponç I d’Empúries i va repartir el comtat entre els fills Hug i Berenguer. Berenguer va quedar senyor de Peralada i va fundar una nissaga de vescomtes que primer es van dir de Peralada, després de Quermançó i finalment van adoptar el nom que els ha quedat: Rocabertí. El cop definitiu va ser el trasllat de la capital del comtat d’Empúries a Castelló, que des dels límits del territori de Peralada va servir de punta de llança contra el poder mercantil de la vila. Peralada va acabar sent un comtat sense comtes.

Els Rocabertí van reforçar el domini el 1249, amb el matrimoni de Dalmau III amb la pubilla de Navata, que li va donar les dues senyories; Dalmau va bastir el palau de la vila, on Jaume I es va hostatjar de camí cap a Lió. El 1285 l’exèrcit invasor de Felip l’Ardit va acampar davant les muralles, que aleshores eren el quarter general de Pere II, i la vila va cremar. Qui hi va calar foc depèn de la crònica que es llegeixi: Ramon Muntaner ho atribueix als almogàvers, un cop el rei i el seu fill ja havien sortit de la vila, i Bernat Desclot al mateix vescomte Dalmau, per evitar que els enemics se n’aprofitessin. Després els Rocabertí van fer restaurar la població, van edificar un palau nou i van aixecar el segon cercle de muralles, de les quals encara es troben restes pels carrers.

A la baixa edat mitjana Peralada continuava sent de les viles importants de l’Empordà, amb gremis menestrals distingits, un mercat actiu, call propi i privilegis i lleis recollides al Llibre de la cadena. Dels 36 elements catalogats són béns d’interès cultural el castell de Peralada, el de Vallgornera, les muralles, els murs medievals de Vilanova de la Muga, l’església de Sant Domènec i el Mas de les Torres.