Torà

Torà és una vila de 93,31 km² a 448 metres d’altitud. El 21 de març de 2023 va entrar en vigor el canvi d’adscripció comarcal i veguerial pel qual Torà es va segregar de la Segarra i es va incorporar al Solsonès, comarca dins la qual queda al centre sud; limita al nord amb Llobera, a l’est amb Pinós i a l’oest amb Biosca. L’any 1968 hi va quedar annexionat el territori del terme de Llanera.

El terme comprèn tota la vall de la riera de Llanera fins a la seva confluència amb el riu Llobregós, i el relleu és força accidentat, amb elevacions suaus que van des dels 430 fins als 850 metres.

L’any 1006, durant una ràtzia musulmana, Torà va ser escenari d’una batalla en la qual Ramon Borrell, Bernat Tallaferro, Guifré II de Cerdanya i Ermengol I d’Urgell van derrotar l’exèrcit d’Abd al-Malik al-Muzaffar, fill de l’hàjib Almansor, mort poc abans.

De les diferents hipòtesis sobre l’etimologia, els experts solen acudir al llatí taurus, «toro», que amb el seu sufix declinatiu es convertiria en Tauranum i es podria catalanitzar com torar, «lloc on hi ha toros». Aquella etimologia és la preferida pels especialistes i és la que han adoptat els habitants de Torà, amb un toro a l’emblema municipal; cal assenyalar que els romans van fundar un Tauranum a la Panònia, prop de Belgrad. Altres hipòtesis recorren al mot àrab torat, que significa terra de riquesa.

Dels 52 elements catalogats, l’antiga muralla, del segle XV, és bé d’interès cultural, i l’antic Forn de Pa, del XVI, i l’Aqüeducte dels Frares, del XVIII, estan protegits com a béns culturals d’interès local.