Massoteres

Massoteres és un municipi de la Segarra situat al centre de la meitat nord de la comarca: 26,11 km² a 502 metres d’altitud. La forma de triangle que té el terme fa que el front sud sigui la punxa, que queda inserida en el terme de Sant Guim de la Plana.

L’origen del topònim és incert. Documentat ja al segle XI sota la forma llatinitzada de Maçoteras, hi ha qui hi vol veure l’ètim àrab mazal, que significa «alberg» o «hostal», a la primera part del nom; no es pot descartar del tot, però cal tenir en compte que tots els pobles que s’ha comprovat que tenen un nom vingut d’aquella paraula àrab mantenen com a segona vocal una a, com Massalió, Massalcoreig, Massalfassar o Massanassa. Donada la importància jueva de Torà a la zona, tampoc no és descartable la possibilitat que Massoteres fos un producte dislèxic de Mesoretes, els successors dels escribes encarregats de fer còpies fidedignes del Pentateuc: masoret vol dir literalment «tradició» en hebreu.

El futur del municipi també depèn dels límits comarcals: en el moment que es creï la comarca de l’Alta Segarra, com reivindiquen els ajuntaments que hi pertanyerien, Sanaüja, Biosca i Torà en passarien a formar part, per la qual cosa Massoteres quedaria com a límit nord de la Segarra.

El municipi té deu elements catalogats: les esglésies de Sant Salvador, del segle XVIII, i de Sant Simeó, del XI, i el santuari de la Mare de Déu de Camp-real, del XIV, estan protegits com a béns culturals d’interès local.