Biosca

Biosca és un municipi de la comarca del Solsonès: 66,21 km² a 455 metres d’altitud, vora el Llobregós, amb una densitat de 2,8 habitants per quilòmetre quadrat. És al sud-oest del Solsonès, i limita a ponent amb Sanaüja, al nord amb Pinell de Solsonès, a llevant amb Torà i al sud amb Massoteres; antigament limitava al nord-est amb el terme de Llanera, però aquell terme va desaparèixer, quedant integrat en el de Torà.

L’abril del 2010 el Ple de l’Ajuntament de Biosca va acordar per unanimitat iniciar els tràmits perquè el municipi passés a pertànyer a la comarca del Solsonès. El 2015 estava prevista una consulta per ingressar al Solsonès, però no es va poder arribar a fer per impediments legals de l’Estat, i finalment el 21 de març de 2023 va entrar en vigor el canvi d’adscripció comarcal i veguerial pel qual Biosca se segregava de la Segarra.

Es tracta d’un topònim d’origen preromà, un dels molts elements iberobascos existents en la toponímia catalana, documentat des del segle XI amb la forma Bioscha en els textos en llatí.

A la part central del terme municipal hi ha el poble de Biosca, tot i que en el seu extrem meridional: de fet, el poble és en un pas estret entre dues serres —la de l’Aguda cap a llevant i la de les Valls cap a ponent—, just al lloc on s’ajunten diversos torrents: el Torrent de Pasterola, el Barranc de Granell i la Riera de Biosca, que és el principal i que vertebra tot aquell sector del terme.

Entre el patrimoni hi ha les esglésies de Santa Maria i de Sant Pelegrí de Biosca, Sant Miquel de Lloberola, el castell de Lloberola, Santa Maria del Solà, Sant Miquel del Mas d’en Forn i Sant Andreu de Montconill.

Dels vint-i-dos elements catalogats, les ruïnes del castell de Biosca, del segle XI, són bé d’interès cultural, i Cal Borres i la Casa del Mossèn Ramón, del XVII, estan protegides com a béns culturals d’interès local.