Tarragona

Tarragona és la capital del Tarragonès i de la província homònima: 57,89 km² a 68 metres d’altitud, vora la Mediterrània i entre el Gaià i el Francolí. És la ciutat més poblada de la comarca i de la regió del Camp de Tarragona i la setena més poblada de Catalunya.

Les primeres notícies d’habitació a la zona són del segle III, quan hi havia una població ibera de nom Kesse, que va donar nom als cossetans, la tribu que habitava el Camp de Tarragona; la localització concreta de Kesse és una qüestió polèmica, ja que hi ha investigadors que consideren que es trobaria propera al port i d’altres que la situen a la part alta. Després de la conquesta romana, Kesse va ser engrandida i fortificada per Publi Corneli Escipió, que la va convertir en base contra els cartaginesos, i se li va donar el nom de Tàrraco. Els romans la van fer capital de la província Tarraconense, motiu pel qual encara conserva notables restes arqueològiques d’aquella època, declarades Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

La seva ubicació a la riba de la Mediterrània, a la Costa Daurada, amb platges d’aigües càlides, així com els seus centres d’esplai i la seva tradició històrica i patrimoni artístic, la converteixen en un centre d’atracció turística important. Té també un important port de mar i és el centre del Complex Petroquímic de Tarragona, un dels més importants del sud d’Europa.

El municipi acumula 191 elements catalogats. El conjunt històric, el Pretori, el Far de la Banya i les ruïnes romanes de la plaça del Pallol són béns d’interès cultural, i les muralles i fortificacions estan protegides com a bé cultural d’interès nacional.