Els Pallaresos

Els Pallaresos és un municipi petit i molt dens del Tarragonès: 5,13 km² a 120 metres d’altitud, amb 983 habitants per quilòmetre quadrat.

La història del poble és força desconeguda, ja que han romàs pocs documents antics que hi facin referència. Es considera que els repobladors del Camp de Tarragona que es van establir en aquest nucli provenien del Pallars, i d’aquí ve la denominació del poble. L’esment més antic conservat és del 1392, en un recompte dels habitants de l’anomenada Comuna del Camp; durant l’edat mitjana els Pallaresos va ser considerat un raval de Tarragona i la seva església, Sant Salvador, depenia del capítol catedralici.

La demografia hi ha fet molts girs. Entre 1392 i 1553 la localitat va perdre la meitat de la seva població: el 1411 tenia 11 focs i el 1553 solament 7. L’augment demogràfic del segle XVIII també va beneficiar el poble, que va passar de 89 persones el 1718 a 243 el 1787; les llistes de veïns del corregiment de Tarragona i de la tinença de Montblanc donen 14 veïns el 1719, 16 el 1763 i 50 el 1773. Al segle XIX hi havia 28 veïns el 1820 i 237 el 1843, i des del 1860 fins al 1897 el poble va experimentar una regressió que es va començar a recuperar el 1910; el 1981 el poblaven un total de 365 persones. D’aleshores ençà la recuperació demogràfica està en bona part en la proximitat de Tarragona, que ha fet que molta gent de la ciutat s’hagi instal·lat a les urbanitzacions del municipi.

Dels nou elements catalogats, el castell de Penallonga és bé d’interès cultural i la Casa Bofarull està protegida com a bé cultural d’interès nacional.