Constantí

Constantí és una vila i municipi de la comarca del Tarragonès: 30,87 km² a 81 metres d’altitud, vora el Francolí, al límit amb Tarragona. Limita amb els termes municipals de la Pobla de Mafumet, la Selva del Camp, els Pallaresos, Reus, Tarragona i Perafort.

No s’hi han trobat gaire restes arqueològiques prehistòriques; tot i això, en consonància amb el territori circumdant, s’ha de suposar que s’hi van desenvolupar diverses cultures paleolítiques i neolítiques. L’única peça que s’ha trobat, i amb una procedència qüestionada, és una destral de sílex negre, corresponent al tipus axelià, datada entre el 43.000 i el 24.000 aC.

Abans de l’arribada dels romans, al Camp de Tarragona hi vivien els cossetans, un poble allunyat ètnicament dels ibèrics, però molt proper a ells des del punt de vista polític, i a Constantí també hi hauria hagut un assentament, possiblement al petit puig.

Els orígens romans de Constantí són un element assentat a l’imaginari col·lectiu. Malgrat tot, la inexistència de restes arqueològiques del moment impedeix definir-ne la ubicació exacta: hauria estat fundat durant el regnat de l’emperador Constantí el Gran, entre el 306 i el 337 dC, i hauria estat només una vil·la rústica dedicada a l’exportació agrícola. L’adopció del blasó amb la imatge eqüestre de l’emperador porta els estudiosos a assegurar amb força fiabilitat l’existència del poble durant el Baix Imperi Romà. Quan va començar la migració visigòtica al segle V, Constantí encara era un nucli en procés de desenvolupament.

Dels vint-i-nou elements catalogats, la vil·la romana de Centcelles és bé d’interès cultural, la muralla està protegida com a bé cultural d’interès nacional, i n’hi consten el Molí Paperer, del segle XV, la Societat El Casino i la Torre d’en Fàbregues, del XX, nou masies, quatre cases, tres molins hidràulics més, dues esglésies, una casa consistorial, un molí de vent, un arbre singular, un aqüeducte, un edifici i un centre històric.