Soriguera

Soriguera és un poble i municipi de la comarca del Pallars Sobirà: 106,39 km² a 1.258 metres d’altitud, vora la Noguera Pallaresa, amb una densitat de 4,2 habitants per quilòmetre quadrat. A partir del 1972, durant uns anys es va anomenar com a municipi Soriguera i Estac. És al terç sud de la comarca; el cap municipal és la vila de Vilamur, i inclou l’entitat municipal descentralitzada de Tornafort.

La majoria de l’antic terme de Soriguera és a la Vall de Soriguera, antigament anomenada Vall de Siarb, formada pel riu del Cantó i tots els seus afluents; la part sud-oest, però, és a la carena que tanca aquella vall per aquella mateixa banda.

El poble de Soriguera és uns 12 quilòmetres al sud-est del cap de comarca, Sort, a poc més de 2,5 de l’actual cap de municipi, Vilamur, i a uns 750 metres a ponent del poble de Llagunes, tot i que entre els dos no hi ha comunicació directa a causa de la profunda vall que els separa; alhora, es troba a poc més de dos quilòmetres a llevant de Puiforniu.

A llevant de la població, a la dreta del riu de Llagunes i a l’esquerra del barranc de Coma-sarrera, hi ha les ruïnes de la Mola del Sastre, antic molí fariner i bataner convertit en central hidràulica que va donar llum a Soriguera entre els anys 20 del segle XX i el 1972.

En el seu terme hi ha el poblat ibèric de Santa Creu, que data de l’any 1600 aC, i la cista megalítica de la Llosa del Comdat, on van aparèixer materials del període històric del bronze mitjà.

Dels vint-i-dos elements catalogats, la vila closa de Vilamur és bé d’interès cultural, i n’hi consten tretze esglésies, tres cases, dos edificis, un passatge, un carrer i una masia.