La Cellera de Ter

La Cellera de Ter, o localment simplement la Cellera, és un municipi de la Selva de 14,63 km² a 166 metres d’altitud. Més de la meitat del terme és muntanyós i forma part de la carena oriental del massís de les Guilleries; l’altra part la forma una plana fèrtil, voltada d’aigua, de poc més d’un quilòmetre d’amplada, vorejada pel Ter i la riera d’Osor. Al poble se celebra cada any la festa de la matança del porc.

Els primers habitants d’aquestes valls es remunten a l’any 100.000 aC. Al terme hi ha el jaciment de la Font del Bassi, descobert als anys setanta del segle XX i catalogat per l’Associació Arqueològica de Girona: consta de material lític divers tallat sobre rierenc, entre el qual destaca un magnífic exemple de bifaç, i cronològicament pertany al paleolític mitjà.

A la zona del Pasteral hi ha un sepulcre funerari del neolític, anomenat dolmen de Colldegria; al costat, en el turó del mateix nom, hi ha restes d’un poblat ibèric tipus oppidum, i a la base del turó, als camps de Can Carreres, una necròpolis d’edat romana que ja va documentar Jaume Marquès i Casanova en el seu llibre d’Amer. Aquella zona del Pasteral té un interès didàctic elevat, perquè mostra com en el neolític es vivia en coves i després es va passar a l’aire lliure, amb enterraments tant a la cova del Pasteral com al dolmen, i com en època ibèrica s’hi aixeca el típic oppidum, que ja no s’utilitza en època romana.

El municipi té 66 elements catalogats, cap d’ells declarat d’interès nacional: divuit cases, sis masies, tres edificis, un canal, una central elèctrica, una creu de terme i una mina.