La Coma i la Pedra

La Coma i la Pedra és el municipi del Solsonès situat més al nord, limitant amb municipis de l’Alt Urgell i el Berguedà: 60,62 km² a 1.004 metres d’altitud, amb la capital a la Coma. El terme s’estén per la part nord de la Vall de Lord, més concretament per les capçaleres de les valls del Cardener i del Mosoll.

El primer nucli del terme del qual es té constància documental és el de la Pedra. La primera citació és de la segona meitat del segle IX i fa referència a la consagració de l’església parroquial d’aquell nucli, duta a terme pel bisbe d’Urgell Guisad I; quan es construïa una església parroquial era perquè en aquell lloc ja hi havia habitatges en nombre suficient per tenir-hi un lloc de culte. A l’acta de consagració de la catedral de la Seu d’Urgell, duta a terme el 839, s’hi cita la parròquia dilla Petra, i en un document de l’any 962 es fa referència al castell de la Pedra: in pago Lordense in locum vocitatum Castro de Petra Fulgenti. El lloc pertanyia a la batllia de Sant Llorenç de Morunys, la qual va formar part successivament de la jurisdicció del vescomtat, comtat i ducat de Cardona. Al Diccionario que Pasqual Madoz va publicar el 1847, el municipi rep el nom de Pedra i Coma i el cap del municipi era a Pedra.

El clima és mediterrani continental a les zones baixes i d’alta muntanya a les altes: a la capital, a 1.012 metres d’altitud, les precipitacions són d’uns 840 mm anuals.

El municipi té tres elements catalogats: el castell de la Pedra, que és bé d’interès cultural, i les esglésies de Sant Cristòfol de Pasqüets, del segle XIII, i de Sant Lleïr de Casabella, del XI.