Roses

Roses ocupa la meitat sud de la península del cap de Creus, amb la vila al centre de la badia del mateix nom i a l’extrem nord del golf: 45,91 km² a ran de mar i 439,4 habitants per quilòmetre quadrat, quatre vegades la mitjana comarcal. A la façana de la població hi ha una platja llarga de sorra i, cap a llevant, un bon nombre de cales —les Canyelles Petites, l’Almadrava, Murtra, Rustella, Montjoi, Pelosa i Jóncols— fins a la punta Falconera i el cap Norfeu, reserva integral del Parc Natural del Cap de Creus.

El terme té vestigis d’ocupació humana des del neolític i una quantitat notable de monuments megalítics: el dolmen de la Creu d’en Cobertella, dels més grans de Catalunya, es data cap a l’any 3000 aC. La població, en canvi, neix de la colònia grega de Rode, fundada pels massaliotes al segon quart del segle IV aC i no pels rodis al segle VIII, com havia transmès la tradició erudita.

Des de l’edat mitjana i fins a l’extinció de les senyories feudals, Roses va ser el port principal del comtat d’Empúries. Els comtes van patrocinar el monestir, bastit al segle X damunt les restes de la ciutat antiga, que va arribar a tenir un condomini de la població. El nucli que hi va créixer depenia de Castelló d’Empúries, però el 1402 se’n va independitzar i va obtenir certa autonomia municipal; aquell mateix any es va fortificar per protegir-se dels atacs pirates per mar i de les invasions franceses per terra, que van ser una constant. De la primera que es coneix, la croada contra la Corona d’Aragó del 1285, se’n sap que Felip III de França hi va ocupar la vila per avituallar per mar les forces que assetjaven Girona: la desfeta de l’armada francesa davant l’estol de Ramon Marquet, i tot seguit davant de Roger de Llúria a les illes Formigues, va forçar la retirada. El 1354 Pere el Cerimoniós va triar Roses com a punt de concentració i partida de l’expedició a Sardenya.

El tomb decisiu va arribar a mitjan segle XVI, quan per decisió reial la vila es va convertir en la plaça forta marítima més important de la Monarquia Hispànica al Mediterrani. Damunt les fortificacions medievals es van aixecar el castell de la Trinitat i un ample cinturó de muralles abaluardades al voltant del monestir i de la població. Dels 87 elements catalogats, són béns d’interès cultural la Ciutadella, els castells de la Trinitat, de Puig Rom, de Bufalaranya i de la Garriga, la torre de Norfeu, el dolmen de la Creu d’en Cobertella i la Casa Rozes.