Castelló d'Empúries

Castelló d’Empúries va ser la capital medieval de l’Empordà. Els comtes d’Empúries s’hi van traslladar cap al segle XI des de Sant Martí d’Empúries, massa exposada als atacs dels pirates, i la vila va viure els segles de més esplendor política del comtat: un dels més insurgents contra el poder reial i dels últims a unir-se a la Corona d’Aragó, amb episodis com la desviació del cabal del Ter pels comtes o el castell del Montgrí que els reis van començar dalt del massís i no van acabar mai. De tanta togada en va quedar una dita a la comarca: «Castelló vila major, tot són jutges i notaris».

El primer document que parla del lloc és del 879 i és l’acta d’un judici celebrat «in villa castilione in territorio Petralatense» davant de Delà, comte d’Empúries, i de Teotari, bisbe de Girona, per dirimir la possessió de quatre cel·les monàstiques que es disputaven els monestirs de Banyoles i de Sant Policarp de Rasès. Que un plet així se celebrés aquí ja indica el pes que tenia la vila al segle IX.

A l’alta edat mitjana el nucli ocupava el puig Salner, prop de l’església de Santa Maria; a la baixa, amb el creixement de la població i de l’activitat artesanal i comercial, es va eixamplar i el centre va passar a la plaça dels Homes, on hi havia la casa de la vila i l’antiga llotja del Mar. Els dos recintes van quedar closos per la muralla, que a llevant limitava amb el rec del Molí —que segueix els antics valls— i a ponent amb el carrer de la Muralla. Al segle XIV van començar a néixer barris extramurs, i la vila tenia dos hospitals: el Major o de Santa Llúcia, prop de l’església, i un de mesells al barri de Sant Llàtzer.

El terme fa 42,3 km² a 17 metres d’altitud, entre la Muga, el golf de Roses i els Aiguamolls de l’Empordà, i té 49 elements catalogats. Són béns d’interès cultural l’església de Santa Maria, les muralles, el Palau dels Comtes d’Empúries, el Fort Fuseller, la Casa Gran, la Torre Ribota i la zona dels estanys i la platja. A mitjan setembre el passat medieval torna en forma de festival, el Terra de Trobadors, amb música trobadoresca, combats de cavallers i mercat.