Aiguamúrcia

Aiguamúrcia és un municipi de la comarca de l’Alt Camp: 72,95 km² a 314 metres d’altitud, vora el riu Gaià i la riera de Marmellar. És el municipi més extens de la comarca, situat a les muntanyes que separen el Penedès del Camp de Tarragona: limita al nord amb Querol i Pontons, a l’est amb el Montmell, al sud amb Vila-rodona i a l’oest amb el Pont d’Armentera i el Pla de Santa Maria. Pel municipi hi passa el riu Gaià i la riera de Marmellar, afluent del riu de Foix, i s’hi pot accedir per les carreteres C-51 i C-37 i per l’autopista AP-2.

Al municipi hi ha cinc monuments declarats béns culturals d’interès nacional: el Monestir de Santes Creus, els castells romànics de l’Albà, Selma i Ramonet, i la creu de terme gòtica d’Aiguamúrcia.

Es diu que el nom d’Aiguamúrcia prové del llatí aqua murcida —’aigua marcida’, ‘aigua morta’—, que ens indicaria que les aigües del riu Gaià, en arribar al poble, quedaven estancades i perdien la verdor del fons, com si es marcissin. També es dona com a probable origen la forma Aquae Murtra, que faria referència al fet que el riu estava consagrat a la deessa Murtra, un altre dels noms de Venus.

L’origen del municipi correspon a l’establiment dels castells de l’Albà i de Selma, cap al segle X, i a mitjan segle XII s’hi va establir la comunitat monàstica de Santes Creus. Va formar part de la Vegueria de Vilafranca del Penedès fins al 1716, i després va passar a formar part del Corregiment de Vilafranca del Penedès des del 1716 fins al 1833.

L’economia està basada principalment en l’agricultura de secà —vinyes— i el turisme derivat de la situació al municipi del monestir de Santes Creus.

El patrimoni catalogat és de 91 elements, entre els quals quinze barraques de vinya, la casa forta de la Campanera, del segle XIII, i els cellers de la Cooperativa Agrícola de Santes Creus i del Sindicat Agrícola, del XX.