Pujalt

Pujalt és un municipi a la comarca de l’Anoia pertanyent a l’Alta Segarra: 31,43 km² a 770 metres d’altitud, amb una densitat de 6,5 habitants per quilòmetre quadrat. El nom deriva de «puig alt», turó on es recolza el poble, a 773 metres d’alçada, i el poble creix al solell del Castell de la Mota, que el corona.

Pujalt era l’extrem de la marca o frontera del comtat de Berga, que venia de Portell i Guspí i arribava fins a Pujalt i Gàver. Aquella marca es va fundar entre el 1001 i el 1035 i era propietat directa de la casa comtal de Cerdanya-Berga, que tenia el castell de Pujalt infeudat als Cervera, igual que el veí castell de Sant Esteve o de Castellfollit i els de Gàver i Estaràs, que també formaven part d’aquella marca del comtat berguedà. Sota els Cervera hi havia uns tercers senyors, que en tenien la castlania i la defensa directa: eren els cavallers cognomenats Pujalt, els quals tenien també dominis vers Montmaneu i la Panadella i la castlania de l’Espelt. La família Pujalt és coneguda i documentada entre el 1135 i el 1310.

El 1251 el rei Jaume I, que tenia l’alt domini de Pujalt com a successor dels antics comtes de Cerdanya, va obtenir per permuta de Sibil·la de Cervera, casada amb Guillem Ramon de Montcada, el domini que fins aleshores hi havien tingut els Cervera: el rei va tenir des d’aleshores el domini directe del castell, com es veu per un privilegi del 1314 concedit als habitants de Pujalt. Vers el 1360 el rei va empenyorar el lloc a Francesc Bertran, ciutadà de Barcelona, i entorn del 1375 el castell ja havia passat als Cardona.

Dels disset elements catalogats, el castell de Pujalt i el portal i murs són béns d’interès cultural, i n’hi consten l’arc del carrer de les Voltes, del segle XV, la capella de la Concepció, del XIV, la rectoria, del XX, sis edificis més, tres esglésies, una casa, un niu de metralladores i un safareig.