Estaràs

Estaràs és un municipi de la comarca de la Segarra que es pot dividir en tres sectors: al nord, el que formen Ferran, Malacara i Alta-riba; al centre, el poble d’Estaràs i Gàver, i al sud, Vergós Guerrejat. Són 20,99 km² a 596 metres d’altitud, i la principal via de comunicació és la carretera N-141, que té un enllaç a l’eix transversal.

L’origen del topònim podria venir del lexema estar-, d’origen preromà segons el DCVB, i del sufix -às, considerat majoritàriament també de la mateixa època; no es pot afirmar amb certesa.

La primera referència històrica del municipi és Gàver, esmentat com un lloc fronterer l’any 1015; vint anys més tard forma part de la marca del comtat de Berga juntament amb Portell i Gospí, als quals s’hi afegeixen posteriorment Ferran i Malacara. Gàver, Estaràs i Alta-riba van pertànyer al bisbat de Vic, mentre que la resta van dependre del bisbat d’Urgell i més tard del de Solsona. Amb la creació de les províncies l’any 1833 el municipi esdevé una de les fronteres provincials, i és també al segle XIX quan les diferents entitats de població s’uneixen en un sol municipi que pren el nom d’Estaràs.

El municipi compta amb cinc castells declarats bé cultural d’interès nacional: els castells d’Alta-riba, d’Estaràs, de Ferran, de Mejanell i de Vergós Guerrejat. Dels sis elements catalogats hi consten també Cal Torné, Malacara, del segle XIV, i l’església parroquial de Sant Julià d’Estaràs, del XI.