Pont de Molins

Pont de Molins deu el nom i la història a un pas. El tram de la Via Augusta que travessava el terme de Cabanes per la palanca de les mules, al Muga, era impracticable en temps de pluges, i el pas alternatiu anava pel monestir del Roure i el nucli de Molins: d’aquí van créixer els primers nuclis de població, i d’aquí també els passos constants d’exèrcits invasors i d’exèrcits vençuts en retirada. Aquell tram antic va esdevenir a l’edat mitjana el camí de calçada i la línia fronterera entre els comtats de Besalú i d’Empúries-Peralada. Són 8,66 km² de l’Alt Empordà a 43 metres d’altitud.

Hi havia hagut una vil·la romana d’origen republicà, i Joaquim Botet i Sisó descriu la troballa al terme d’un petit tresor de monedes emporitanes, sense concretar-ne el lloc. Molins apareix en documents del segle X com a possessió de Sant Pere de Rodes. El municipi d’ara és jove: fins al segle XVIII el territori i la parròquia eren de Llers, la parròquia se’n va segregar al XVIII i el municipi al XIX. El terme resultant és la unió dels dels castells de Molins i de Montmarí, dos dels dotze castells de la rodalia del de Llers i part de les defenses de la frontera del comtat de Besalú davant del d’Empúries.

La batalla del Roure, lliurada del 17 al 20 de novembre de 1794 durant la Guerra Gran, va acabar amb els dos comandaments morts. Va guanyar-la el francès Jacques François Dugommier, que hi va perdre la vida i va ser substituït per Catherine-Dominique de Pérignon, i també hi va morir el cap de l’exèrcit espanyol, Luis Firmin de Carvajal, comte de La Unión.

Del patrimoni destaquen els castells de Molins i de Montmarí, declarats béns d’interès cultural i dels quals queden poques restes, la canònica de Santa Maria del Roure, del segle XI, l’església de Sant Sebastià de Molins, el Pont Vell i els molins. Des del 2012 el Camí Natural de la Muga travessa el terme resseguint el riu des de la desembocadura, a Castelló d’Empúries, fins a Sant Llorenç de la Muga, i pel camí es veuen forns de calç, molins i altres edificis industrials en desús. Del poble era Antoni Cassi Bassach (1892-1960), músic i compositor de sardanes.