La Vansa i Fórnols

La Vansa i Fórnols és un municipi gran i buit: 106,08 km² al peu dels vessants meridionals de la serra del Cadí, a 989 metres d’altitud i amb 1,8 habitants per quilòmetre quadrat, la densitat més baixa de l’Alt Urgell, que en fa 14,8. Es va crear el 1973 amb la unió de Lavansa, que tenia 57,1 km², i Fórnols de Cadí, que n’aportava 48,98, i té la capital al poble de Sorribes de la Vansa.

Els dos noms vénen de lluny. La Vansa, documentada com a Labancia al segle IX, és d’origen incert, probablement preromà pirinenc; Fórnols, antigament Furnols al segle XII, ve del llatí Furnulos, diminutiu de furnos, «forns», potser en el sentit de coves amb forma de forn. La vall ja apareix esmentada a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell. A més de Sorribes, el terme aplega els pobles de Fórnols de Cadí, Adraén, Cornellana i Ossera, i una desena de caseries i llogarets, alguns ja despoblats, com la Barceloneta, Montargull de Lavansa, Sisquer o Padrinàs.

A l’època medieval la Vansa va ser del comtat d’Urgell i dels Pinós, i després del capítol de la catedral d’Urgell; l’excepció era Adraén, que era del vescomtat de Castellbò. L’agricultura i la ramaderia han estat sempre la base econòmica, i encara s’hi mantenen conreus de patates, petites explotacions de bestiar boví i alguns ramats d’ovelles, amb cultius biològics i herbes medicinals i aromàtiques com a novetat. A Ossera l’artesania s’ha convertit en un petit mercat de poble, amb recol·lecció d’herbes, un jardí botànic de muntanya, un formatge de cabra curat que es diu Serrat Gros i un taller d’escultura en pedra.

El patrimoni del municipi és essencialment romànic i essencialment eclesiàstic: de divuit elements catalogats, deu són esglésies. El monument més interessant és Sant Julià dels Garrics, avui sense culte i pendent de restauració, amb l’advocació documentada des del 1031 en un indret despoblat vora el riu Bona. Sant Pere de la Vansa, documentada el mateix any, és un exemple clar d’arquitectura rural del segle XII: una nau amb volta de canó, absis semicircular d’època més tardana, una finestra de doble esqueixada de l’obra original i un campanar d’espadanya de dos ulls amb un afegitó per a una tercera campana. També són d’origen romànic Sant Vicenç de Banyeres, Sant Romà de Sisquer, la capella de Sant Jaume prop de Montargull i les ruïnes de Sant Andreu de Cornellana. Al terme hi ha l’estació d’esquí nòrdic de Tuixent – la Vansa.