Anglès

Anglès és una vila i municipi de la comarca de la Selva: 16,31 km² a 181 metres d’altitud, vora el Ter i la riera d’Osor, i està format pels nuclis d’Anglès i les Masies de Sant Amanç.

Dins el terme municipal i els seus voltants s’han trobat jaciments del Paleolític inferior i mitjà, i alguna peça del Neolític. L’any 1888, i posteriorment el 1954-1955, en obrir-se uns fonaments a Indústries Burés, va aparèixer una necròpolis d’incineració que pot situar-se en el període de transició entre l’edat del bronze i l’edat del ferro.

La primera referència escrita data de l’any 860 i correspon a un precepte signat pel rei Carles el Calb, concedit a instància de l’abat Teodosi del monestir dels sants Medir i Genís: aquell document es refereix a l’església parroquial de Santa Maria de Sales de la Cellera de Ter, i s’hi esmenta la vall d’Anglès com a valle Anglesio, que significa ‘la vall de les esglésies’.

Per una sentència formulada pel mall o jurat de Girona l’any 898 a favor del monestir d’Amer es coneixen els cognoms de catorze famílies que habitaven aquella vall. L’any 1019 apareix esmentada per primer cop l’església de Sant Amanç. Berenguer d’Anglès és el primer feudatari del vescomte de Girona, Guerau Ponç, esmentat l’any 1116, i per primer cop, en un document signat l’any 1200 per Guerau I de Cabrera, vescomte de Cabrera, s’esmenta a la vegada el castell i la capella de la fortalesa, avui església parroquial de Sant Miquel. L’any 1242 Ramon de Cabrera, segon fill de Guerau V de Cabrera, rebia en testament el castell, i posteriorment, el 1279, ell i la seva muller Alamanda van vendre les seves possessions a Berenguer de Gornal, ciutadà de Girona.

El patrimoni catalogat és de 86 elements, entre els quals el castell d’Anglès, que és bé d’interès cultural, i la Fàbrica Burés i la Vila Vella, protegides com a béns culturals d’interès nacional.