El Pla de Santa Maria

El Pla de Santa Maria és una vila de l’Alt Camp de 34,99 km² a 381 metres d’altitud. A l’extrem nord de la vila s’hi ubica l’església romànica de Sant Ramon, antigament dedicada a Santa Maria.

El poble ha patit successius canvis de nom al llarg dels anys: Vilalba, Santa Maria del Pla, el Pla de Cabra i el Pla de Santa Maria; l’últim canvi de topònim es va produir el 1953. Va formar part de la Vegueria de Tarragona fins al 1716 i després del Corregiment de Tarragona, des del 1716 fins al 1833.

Les darreres dècades del segle XX van representar un canvi important en l’estructura econòmica del Pla, ja que s’hi van implantar noves indústries: el motor econòmic va passar a ser la indústria, i ja no l’agricultura.

L’any 1990 el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, dins del Pla Director per a la Gestió dels Residus Industrials a Catalunya, va decidir ubicar un abocador de residus industrials controlat al terme de Forès i una incineradora al Pla de Santa Maria. La decisió va generar un rebuig força generalitzat i es va desenvolupar un fort moviment ciutadà d’oposició al projecte: la contestació va fer que el pla fos retirat i, posteriorment, que es consensués entre la majoria dels grups polítics del Parlament de Catalunya una llei de gestió dels residus industrials que no donava indicació dels indrets on s’havien de localitzar les infraestructures necessàries. Una altra de les conseqüències va ser la creació del partit comarcal Unió d’Independents Conca de Barberà.

Dels 89 elements catalogats, els portals fortificats del carrer Major i l’església de Sant Ramon són béns d’interès cultural, i n’hi consten trenta-una barraques de vinya.