Gombrèn

Gombrèn és un municipi del Ripollès de 43,26 km² a 919 metres d’altitud, al nord-oest de la regió de l’Alt Ter. També se l’anomena popularment Gombreny, per influència de l’antiga parròquia de Montgrony, i aquella va ser la denominació oficial fins al 1984; el nom prové de l’antropònim germànic Gomesind.

El lloc és documentat des del 918 i el 942, quan ja formava una apendicio, és a dir un indret de poblament individuat, del terme del castell de Mogrony, on hi havia una sèrie de masos que aprofitaven les terrasses del riu Merdàs. El 30 d’abril del 1278 Blanca de Mataplana, casada amb Galceran III d’Urtx i senyora del lloc, hi va erigir una pobla fortificada que va afranquir de questies, toltes i forces, de l’obligació de fer obres per al senyor i dels clàssics mals usos: cada nova casa que s’hi fes havia de pagar només el cens anual d’una gallina als senyors de Mataplana i fer cavalcada amb el senyor. Poc després, el 1296, davant el poc augment de la nova població, Ramon d’Urtx va confirmar les franqueses anteriors i les va ampliar deslliurant els capmasers de les tragines de blat a Mataplana.

Amb tot, l’increment va ser molt lent: la població no passava de 25 famílies el 1325, i les pestes i els despoblaments de mitjan segle XIV van deixar el poble gairebé sense gent. La recuperació es va iniciar al segle XVI, però el 1686 tenia només 36 cases habitades, i el 1782 sobrepassava les 100 famílies. La part vella del nucli conserva encara l’aspecte de vila fortificada, amb vells murs i un portal d’entrada.

Dels setze elements catalogats, els castells de Blancafort, de Mataplana i de Montgrony i la masia de Solanllong són béns d’interès cultural.