Cardona

Cardona és una vila de Catalunya, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages: 66,7 km² a 507 metres d’altitud, vora el Cardener, l’Aigua d’Ora i el torrent de Malamata.

Encara que Cardona existia ja molt abans, com en testimonien les restes iberes que s’hi han trobat, sempre vinculades a la riquesa de la Vall Salina, la vila té una data de naixement documentada: el 23 d’abril de l’any 986, dia en què el comte Borrell II va atorgar la Carta de Poblament, que es conserva a l’arxiu històric de la vila. A partir del 798 i fins al segle XVI, Cardona va ser un dels indrets clau en el desenvolupament històric i social de Catalunya: molts factors —com la situació del turó del castell, la muntanya salina i la via estratègica on confluïen nombrosos camins— li van atorgar aquella cabdal importància.

Amb l’arribada de la família vescomtal d’Osona —els posteriorment futurs vescomtes de Cardona— al castell a la fi del segle X, la població va prendre importància política. Aquella família va ser enormement important durant les generacions següents, fins que al segle XV va ser la més decisiva després de la família reial, tenint permís per batre la seva pròpia moneda, la cardonina: els seus dominis abastaven tot Catalunya, amb 30 viles, 25 castells, 272 llocs i quatre ports marítims, és a dir jurisdicció sobre un territori equivalent al 6% de Catalunya. Van ser els impulsors de la vida del castell, i des del segle XI fins al XV el castell va ser el nucli residencial dels Senyors de Cardona.

Dels vint-i-sis elements catalogats, el castell, del segle IX, el Portal de Graells, del XV, l’església de Sant Vicenç, del XI, i la Torre de Meer, del XIX, són béns d’interès cultural, i el Pont del Diable, del XV, està protegit com a bé cultural d’interès nacional.