Camarasa

Camarasa és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de la Noguera: 157,13 km² a 321 metres d’altitud, vora el Segre, la Noguera Pallaresa, el canal auxiliar d’Urgell i el canal de Balaguer, amb una densitat de 5,1 habitants per quilòmetre quadrat. Inclou l’entitat municipal descentralitzada de Fontllonga i Ametlla, i Fontllonga va ser municipi independent fins al 1970.

Ha estat i és el marquesat de Camarasa, creat pel rei Carles I el 1543 per a Diego Sarmiento de los Cobos, fill del seu secretari Francisco de los Cobos, el qual va passar als Fernández de Henestrosa, als Fernández de Córdoba i després als Hohenlohe-Langenburg.

El 1050 Camarasa i Cubells van ser cedides per Yússuf ibn Sulayman al-Mudhàffar, de la taifa de Lleida, al comtat de Barcelona.

La construcció de la presa i central hidroelèctrica de Camarasa entre el 1917 i el 1920 va ser el fet més important en la vida camarasina a començament del segle XX.

Dels trenta-un elements catalogats, els castells de Llorenç de Montgai i de Sant Oïsme, tots dos del segle XI, el recinte emmurallat, del XIV, la Balma del Pantà i el castell de Camarasa són béns d’interès cultural, i n’hi consten la central de Camarasa, del XX, les ruïnes de Montaspre, del XI, l’església de Sant Miquel de Fontllonga, del mateix segle, nou esglésies més, dos edificis, dues places, dos ponts, un jaciment arqueològic, un monestir, un passatge, un antic ajuntament, una casa consistorial i un altre castell.