Alòs de Balaguer

Alòs de Balaguer és a la Noguera, a les terres de Ponent, i és un dels municipis menys densament poblats de Catalunya: 69,08 km² a 297 metres d’altitud, amb 1,7 habitants per quilòmetre quadrat.

Dins el terme s’hi han trobat unes mostres excepcionals: les pintures rupestres del Tallat de les Aparets, integrades dins el que es coneix com a art esquemàtic, una expressió creencial dels primers productors neolítics. S’estima que van ser pintades entre 4500 i 1200 anys aC, i és per aquest patrimoni que aquesta petita població està inscrita al llistat del Patrimoni de la Humanitat des del 1998. Les van descobrir l’any 1976 Enric Sunyer i Antoni Borrell, amb la col·laboració de Lluís Trepat.

El terme guarda també un fòssil notable. A final dels anys noranta, entre les muntanyes de Carbonera i Sant Jordi, s’hi van trobar les restes d’un ictiosaure de més de sis metres de llargària que devia viure fa uns 190 milions d’anys, al període Juràssic; la troballa de disset vèrtebres de la cua en compon el vestigi més complet de tot l’Estat espanyol. Des de l’any 2002 se’n pot visitar una reproducció a l’ajuntament.

L’església parroquial de Sant Feliu és d’origen romànic però transformada en temps moderns, i conserva dos retaules gòtics notables, un dedicat a Sant Feliu i l’altre a la Mare de Déu del Roser i Sant Pere Màrtir. L’església de Sant Miquel, també romànica, es va restaurar el 2002; com que l’absis s’havia fet servir de cup d’oli, va perdre la majoria de pintures murals. Dels deu elements catalogats, el castell d’Alòs és bé d’interès cultural.