Torregrossa

Torregrossa és al sud del Pla d’Urgell, en una plana a 232 metres per damunt del mar i amb un paisatge agrícola de sembrats i arbres fruiters: 40,52 km². Antigament formava part de la comarca de les Garrigues.

L’origen del poble data de l’època romana, ja que les restes que s’han trobat al Pou Bo són del temps del baix imperi. Les primeres notícies de l’entrada al castell daten de l’any 1172, quan Torregrossa era bastió entre els regnes de Lleida i Siurana, i durant el segle XVI els Montsuar-Avinyó van refer el castell amb elements renaixentistes, com el portal adovellat. L’any 1810 al terme hi va tenir lloc la batalla de Margalef, en què va ser derrotat l’exèrcit espanyol del general O’Donnell, que anava a auxiliar la ciutat de Lleida, assetjada pels francesos.

L’església parroquial de Santa Maria de l’Assumpció té una façana renaixentista austera, amb la portada emmarcada per columnes adossades i un frontó triangular, i un campanar de mitjan segle XIX que fa 33 metres d’alçària: se’n va començar la construcció l’any 1832 en uns terrenys del príncep Pignatelli de Bellmonte, resident a Nàpols, que va sostenir un llarg litigi amb l’ajuntament, resolt l’any 1827. Als afores hi ha la capella votiva de Sant Roc, del segle XVIII.

Al poble hi ha una intensa activitat cultural a càrrec de les diferents associacions del municipi, i els darrers anys hi ha nascut la colla de grallers els Descordats. Dels tretze elements catalogats, el castell de Torregrossa és bé d’interès cultural.