Arnes

Arnes és una vila i municipi de la comarca de la Terra Alta, limítrof amb l’Aragó. Situada a l’extrem sud de la comarca, la vila es troba sobre un petit turó que domina el riu Algars: 42,97 km² a 506 metres d’altitud. El terme municipal, per la banda sud, s’endinsa en el massís del Parc Natural dels Ports, mentre que la banda nord, més plana, està dominada pels rius Algars i dels Estrets; de fet, 2.730,40 hectàrees del terme formen part del Parc Natural dels Ports.

Després d’una època de depressió i despoblament, comuna a tota la comarca, en els darrers anys el poble ha desenvolupat amb força l’oferta de turisme rural i excursionisme, gràcies a la seva situació propera al Parc Natural dels Ports.

El lloc ocupat per Arnes hauria estat inicialment una alqueria sarraïna i posteriorment va ser conquerit per Alfons el Cast, qui aviat va cedir el lloc a la comanda templera d’Horta perquè tingués cura de repoblar-lo. Un cop abolit l’orde del Temple, l’any 1318, Arnes va passar a ser senyorejat pels hospitalers, de la castellania d’Amposta, on va romandre fins a la desamortització de Madoz, vers el 1855.

Un dels punts d’interès del poble és l’edifici de l’ajuntament, una de les construccions civils més importants del Renaixement català, construït el 1584 per Joan Vilabona de Queretes, on destaquen el gran porxo de la planta baixa i les finestres de la planta noble. En els darrers anys s’han recuperat les restes de l’absis de l’antiga església gòtica, que es poden observar al costat de l’actual, construïda al segle XVIII. L’any 1992 el nucli va ser declarat Conjunt Històric.

Dels trenta-vuit elements catalogats, el castell d’Arnes i el nucli històric són béns d’interès cultural, i n’hi consten l’antiga presó, del segle XIV, Cal Don, del XVII, Cal Santo, del XIII, disset cases més, tres esglésies, tres passatges, tres arbres singulars, dues masies, una casa consistorial i una porta de ciutat.