Vilanova de Bellpuig

Vilanova de Bellpuig és un municipi del Pla d’Urgell de 13,98 km² a 290 metres d’altitud, regat pel canal d’Urgell.

El poblament d’aquest sector del Pla d’Urgell, el Mascançà, es va iniciar vers el 1079. Amb la conquesta de Lleida, l’any 1149, els Anglesola van començar a aplicar la política de fer créixer en població el seu territori i que aquest fos cultivat a fi d’augmentar les seves rendes: van decidir crear una vila nova i, per facilitar-ne el poblament, van fer diverses concessions als nous colons que s’hi instal·lessin. Majoritàriament va ser gent de Bellpuig qui va aprofitar aquells avantatges, i així la vila va passar a anomenar-se Vilanova de Bellpuig.

El primer document de la vila data del 1181, quan Guillem d’Anglesola i la seva muller Arsendis fan donació als templers dels drets de les pastures i la llenya de diversos pobles, entre ells Vilanova de Bellpuig. En el fogatge de l’any 1359 Vilanova tenia 35 caps de casa. A mitjan segle XIV es va construir l’església parroquial seguint l’estil de l’època, el gòtic, i d’aquell segle data la formació de la confraria de la Mare de Déu del Lliri, que va tenir un altar on poc després hi va arribar el retaule.

Al segle XVIII, arran de la derrota catalana a la Guerra de Successió, Vilanova va estar en perill de desaparèixer com a poble, i quan començava a refer-se va venir la fam de 1747 a 1754; el segle, però, va acabar amb un increment de població: el 1718 hi vivien 160 persones i el 1787 ja eren 323.

Dels nou elements catalogats, l’antic ajuntament, del segle XVI, està protegit com a bé cultural d’interès local.