Bellpuig

Bellpuig és un municipi de Catalunya situat a la comarca de l’Urgell: 34,98 km² a 308 metres d’altitud, vora el riu Corb i el canal d’Urgell. Inclou l’entitat municipal descentralitzada de Seana.

El document fundacional de Bellpuig data del 1139. Primerament va pertànyer a la família Anglesola i incloïa els termes de Sant Martí de Riucorb, Vilanova de Bellpuig, Golmés i Castellnou de Seana; més endavant, cap al 1386, va passar al llinatge dels Cardona-Anglesola, i Ramon Folc de Cardona-Anglesola va deixar una gran empremta a la vila amb la construcció del Monestir de Sant Bartomeu. Al segle XIX Bellpuig va tenir un gran creixement urbanístic en què es van enderrocar les muralles per facilitar l’expansió amb l’arribada del ferrocarril, el 1860, i la construcció del canal d’Urgell, el 1863.

L’església de Sant Nicolau és d’estil gòtic tardà de la transició al Renaixement, del segle XVI, i està formada per tres edificis de planta rectangular: el temple, la capella del Sant Crist de Bormio i la capella dels Dolors. El temple és un edifici d’una nau amb capelles laterals, d’arquitectura gòtica amb voltes de creueria i amb un campanar de torre, i s’hi accedeix mitjançant una escalinata construïda el 1792 d’estil barroc. Al lateral esquerre hi trobem el Sepulcre de Ramon Folc de Cardona-Anglesola: tot i que inicialment es trobava al convent de Sant Bartomeu, es va traslladar a l’església parroquial el 1841 després de la desamortització; l’obra és de l’arquitecte italià Giovanni Merliano da Nola i va ser esculpida en marbre de carrara el 1525, i durant la guerra civil va patir greus desperfectes.

Dels vint-i-un elements catalogats, el castell, del segle XI, i el convent de Sant Bartomeu són béns d’interès cultural, i el sepulcre està protegit com a bé cultural d’interès nacional.