Torroella de Montgrí

Torroella de Montgrí és una vila i municipi de Catalunya que ocupa l’extrem nord-est de la comarca del Baix Empordà: 65,93 km² a 31 metres d’altitud, vora el Ter i la mar Mediterrània. El nucli de Torroella és situat a la plana empordanesa, al peu del massís del Montgrí, a la riba nord del riu Ter, i el terme forma part del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter.

Les restes de poblament al municipi es remunten al Paleolític —el Cau del Duc—, amb un poblament de caçadors-recol·lectors, i al Neolític, basat com a mínim en el conreu de cereals, amb jaciments com el Cau de les Dents, el Cau dels Ossos, el Cau del Tossal Gros, el Cau d’en Calvet, la Fonollera o Puig Mascaró. Així mateix, s’hi han trobat restes de l’època romana al Camp de la Gruta, Torre Gran, Santa Maria del Mar, Santa Maria del Palau i la vinya d’en Xarlan.

No es tenen dades històriques sobre l’enclavament de Torroella —Torrocella— fins a un document del 888 en què també es mencionen les poblacions d’Ullà i Bellcaire d’Empordà; amb tot, la zona sud del massís del Montgrí hauria estat ocupada durant l’època romana amb diverses vil·les amb continuïtat històrica entre els segles I aC i VII dC.

En època medieval el nucli original comprenia una cellera al voltant del que és avui el Palau lo Mirador, pertanyent a la família Robert, comtes de Torroella per ordre d’Alfons XIII, i de l’església de Sant Genís, llavors un temple més petit.

Dels seixanta-quatre elements catalogats, el castell del Montgrí, del segle XIII, el recinte murat, del XIV, la Torre Moratxa, del mateix segle, i cinc masies fortificades del XVI —el Mas de la Torre Gran i les torres Begura, Ferrana, Martina i Ponça— són béns d’interès cultural.