Barcelona
Vallès Occidental
9776 h.
423 m.
Matadepera

Matadepera

Dades de Matadepera: població, altitud i superfície

Matadepera és un municipi de la comarca del Vallès Occidental, a la província de Barcelona. Té 9.776 habitants i és a 423 metres d'altitud.

Història de Matadepera

Matadepera és un municipi de Catalunya situat al nord de la comarca del Vallès Occidental. La vila està situada a 423 metres d’altitud, als vessants meridionals de la muntanya de Sant Llorenç del Munt, un conglomerat rocós que arriba a la Mola, a una altura de 1.104 metres, i és al marge esquerre de la riera de les Arenes: el terme té 25,36 km².

Limita amb els termes municipals de Terrassa a l’oest i al sud, amb Castellar del Vallès a l’est i amb Sant Llorenç Savall i Mura, al Bages, al nord. Comunica amb Terrassa mitjançant la carretera BV-1275, amb Sabadell per la BV-1248 i amb Talamanca i Navarcles per la BV-1221.

Els primers elements documentals sobre la fundació daten de l’any 959, quan es parla del «lloc de Matadepera», que pertanyia al terme del castell de Terrassa. Mig segle més tard, el 1013, els comtes Ramon Borrell i Ermessenda van dotar el monestir benedictí de Sant Llorenç del Munt amb l’alou de Matadepera; més endavant va passar a ser de jurisdicció reial.

La primitiva església de Sant Joan de Matadepera, o de la Mata Xica, a la dreta de la riera de les Arenes, i l’antic Ajuntament eren el nucli d’una població de masies disperses per tot el terme municipal. Cal situar cap al 1768 l’origen del que seria el nou poble de Matadepera, entorn de l’antic hostal de la Llagosta o de la Marieta, a l’altra banda de la riera.

La primitiva economia estava basada en l’explotació dels recursos naturals i agrícoles, bàsicament oliverars i vinyes, i al començament del segle XX les indústries més importants eren la del carbó, la de la calç i la dels totxos i teules.

Dels setanta elements catalogats, el monestir de Sant Llorenç del Munt, del segle XI, i la serra de Sant Llorenç del Munt són béns d’interès cultural, i les antigues escoles, del XX, Cal Gabriel Ribó i Cal Gamell, del XVIII, estan protegides com a béns culturals d’interès local.

Hi has estat mai?