La Palma d'Ebre

La Palma d’Ebre és un municipi de la Ribera d’Ebre de 37,92 km² a 335 metres d’altitud.

Al nucli antic de la Palma es pot trobar un seguit de perxes d’origen medieval als carrers del Recó i dels Perxes. Als baixos de la casa de la vila hi ha les restes del que va ser l’antiga presó de la vila, de l’any 1450, i una mica més amunt el conegut castell, on hi ha l’antic dipòsit de l’aigua construït el 1924.

L’església de Santa Maria, romànica, o església vella, dels segles XII, XIII i XVII, dedicada a la Mare de Déu del Roser, està situada a la part alta del poble formant un conjunt arquitectònic, històric i artístic notable: juntament amb l’església de Sant Joan, a Llaberia, constitueix l’exemple més reeixit del romànic a les Terres de l’Ebre. L’església parroquial nova, dedicada a la Mare de Déu de l’Assumpció, és del segle XIX.

El Pi de Cal Pino és un pi blanc de dimensions excepcionals, declarat arbre monumental i considerat el pi blanc més gran de Catalunya: la seva soca té un perímetre de 5,75 metres i està situat en un turó a 300 metres de la població, seguint l’antic camí de la Granadella. La Font Vella és una antiga construcció d’època àrab, del segle X aproximadament, que ha estat fins al primer quart del segle XX la font municipal del poble; està situada sota el poble, al barranc dels Montblanquets, i es troba en ruïnes.

Entre els fills il·lustres del municipi hi ha l’escriptora, articulista i professora d’arquitectura Marta Rojals i el pintor Rossend Escolà Cubells.

Dels tretze elements catalogats, el castell és bé d’interès cultural, i n’hi consten dues esglésies, una creu de terme, un forn d’oli de ginebre i un arbre singular.