Bellaguarda

Bellaguarda és un municipi situat al sud de la comarca de les Garrigues, a l’inici de la serra de la Llena i al costat de la serra del Montsant, a una altura de 640 metres, cosa que fa que presenti un clima suau a l’estiu i fred a l’hivern: són 17,14 km² vora el riu de la Cana.

El seu nom actual prové de l’època musulmana, quan es va erigir una torre de guaita situada a l’actual carrer Major. A causa de l’elevada altura de l’indret es podia albirar fins a la plana de Lleida, la zona del Priorat i de l’Ebre, convertint-se en un lloc estratègic. La tradició oral explica que en aquella torre hi hauria un «guàrdia» que tenia una muller molt «bella», i d’aquí el nom de Bellaguàrdia o Bellaguarda; encara es conserven les espitlleres de la torre al soterrani d’un habitatge. El topònim ha registrat nombrosos canvis al llarg de la història: en documents del segle XVII apareix amb el nom de la Pobla de Bellaguàrdia.

La seva economia és eminentment agrícola i dominada pel conreu d’olivera, ametllers i, en menor mesura, cereals i vinya. La producció d’oli és la principal activitat de la vila, i és rellevant la Cooperativa del Camp de Bellaguarda, un gran edifici construït l’any 1921: la qualitat del seu oli ha estat premiada en nombroses ocasions en fires comarcals i concursos d’àmbit estatal.

El seu terme, apte per a la caça i amb vistes excepcionals a la serra del Montsant, conserva també diverses construccions de pedra seca, com cabanes de volta, i al terme municipal hi ha el Parc eòlic de les Rotes.

El municipi només té vuit elements catalogats: el Mas de la Sucarrada, del segle XIX, un cementiri, una creu de terme, un forn de pa, una torre de sentinella, un pou, una església i un edifici.