Cervera

Cervera és una ciutat del centre-oest de Catalunya, capital de la comarca de la Segarra i cap del partit judicial de Cervera, a la Vegueria de Ponent. El municipi, de 55,19 km² i a 548 metres d’altitud, es troba dins la Depressió Central, al sector meridional de la comarca.

El paisatge de Cervera mostra uns terrenys molt aprofitats, conreats arreu. El relleu del terme és força representatiu del paisatge de la comarca: hi predominen les valls amples i generalment poc fondes, emmarcades per llargues carenes pràcticament horitzontals.

La ciutat es caracteritza per la riquesa del seu patrimoni cultural i monumental: un total d’onze monuments del municipi estan catalogats com a bé cultural d’interès nacional per la Generalitat de Catalunya —el castell, del segle XI, l’església de Sant Pere el Gros, del mateix segle, el recinte emmurallat, del XVI, la parròquia de Santa Maria, l’edifici de la Paeria, la Universitat, del XVIII, el nucli històric, el Sindicat, del XX, i els castells dels nuclis agregats de Castellnou d’Oluges, la Prenyanosa i Malgrat.

El terme Cervera ja apareix en documents del segle XI, i probablement prové del llatí Cervaria, «terra de cérvols».

L’1 de febrer de 1026 els comtes de Barcelona atorguen la carta de poblament de Cervera, donant la població a tres famílies que de fet ja l’estaven ocupant: d’aquella manera els comtes refermaven el seu poder i al mateix temps donaven seguretat a la zona, atès que en aquells moments la Segarra era una zona fronterera entre el domini cristià i el musulmà.

El patrimoni catalogat és de 200 elements, entre els quals el castell, la Farinera del Sindicat Agrícola, del segle XX, el recinte fortificat, del XIV, les esglésies de Sant Pere el Gros, del XI, i de Santa Maria, del XIV, i la Universitat, del XVIII, que són béns d’interès cultural.