Sant Esteve de la Sarga

Sant Esteve de la Sarga és a l’extrem sud-occidental del Pallars Jussà, tocant a la Noguera Ribagorçana i al pantà de Canelles: 92,87 km² a 875 metres d’altitud, amb una densitat d’1,3 habitants per quilòmetre quadrat.

És un dels pocs termes municipals pallaresos que no han sofert remodelacions als anys setanta, però no sempre ha estat així. A partir de l’aplicació de la Constitució de Cadis, el 1812 es van reconèixer molts municipis amb el concepte nou d’ajuntament, fruit de les reformes de principi del segle XIX: en aquell moment es van crear alhora els ajuntaments d’Alsamora, Alsina, Beniure, Castellnou de Monsec, Clua de la Conca, Estorm, Mont-rebei, Moror, Sant Esteve de la Sarga i Torre de Amargós. Tots, llevat del d’Alsamora, van ser suprimits el febrer del 1847, quan es va aplicar la normativa que establia en trenta el nombre mínim de veïns, és a dir, de caps de família, necessaris per poder mantenir ajuntament propi; primer van ser units sota la capitalitat d’Alsamora, que més endavant va passar a Sant Esteve de la Sarga.

En la proposta derivada de l’informe popularment denominat Informe Roca, el municipi havia de passar a formar part d’un nou terme amb el nom de Montsec, integrat també per Castell de Mur i Llimiana i per la Vall de Barcedana.

Dels vint-i-tres elements catalogats, el castell d’Alsamora, el castell i vila de Moror i la Torre d’Estorm, tots del segle XI, són béns d’interès cultural, i n’hi consten vuit esglésies, tres coves i un congost.