Queralbs

Queralbs és a l’extrem nord del Ripollès, al nord de Ribes de Freser i al sud de la Cerdanya i el Conflent: 93,47 km² a 1.236 metres d’altitud, amb una densitat de 2,2 habitants per quilòmetre quadrat. Està format pels nuclis de Queralbs i Fustanyà.

Per tot el terme es troben nombroses coves en les quals s’han trobat restes que demostren que l’àrea va estar habitada ja durant el Paleolític inferior; hi destaca la cova del Roc de les Orenetes. La primera menció històrica del municipi es produeix en l’acta de consagració de l’església de la Seu d’Urgell l’any 836, on apareix com «Keros Albos»: d’aquí ve el lema de «poble mil·lenari». L’església romànica de Sant Jaume, al nucli, és del segle X.

Durant els segles XI i XII les zones de pastura del municipi estaven sota el senyoriu de dos dels principals monestirs de l’època: les de Coma de Vaca i Coma de Freser van ser cedides pel comte Oliba Cabreta el 966 al monestir de Sant Joan de les Abadesses, i el 1087 Guillem Ramon de Cerdanya va cedir la zona de la vall de Núria al monestir de Ripoll. Durant el segle XIII les terres van canviar de mans: el 22 d’abril de 1273 van ser cedides als homes de Queralbs i de Fustanyà, que havien d’abonar 50 sous anuals, tot i que el lloc sempre va pertànyer a la corona.

Al poble hi ha una parada del Cremallera de Núria, on es pot veure l’exposició permanent El Cremallera, un Enginy Únic. Dels vint-i-tres elements catalogats, la capella del Roser, del segle XVII, està protegida com a bé cultural d’interès local, i n’hi consten set ponts, cinc esglésies i dues cabanes.