L'Albagés

L’Albagés és un municipi de les Garrigues de 25,7 km² a 372 metres d’altitud, vora el riu de Set. El 1983 es va modificar el nom per incorporar-hi l’article.

Les troballes de sílex paleolític i ceràmica a la vora del riu Set, juntament amb les pintures rupestres de les coves del Cogul, són una evidència clara de la presència humana al terme durant l’edat de pedra. Les restes més antigues de la vila pertanyen al castell de l’Albagés, edificat entre els segles VIII i X: a conseqüència de la invasió per part dels àrabs es van construir torreons als punts més estratègics, gairebé sempre a pocs quilòmetres d’algun riu.

L’any 1116 Ramon Berenguer III va augmentar els seus dominis mitjançant la conquesta pacífica dels territoris de les Garrigues, entre els quals es trobaria l’Albagés, que en aquell moment formava part del terme de Castelldans. Posteriorment, amb la conquesta de Lleida l’any 1149, Ramon Berenguer IV va cedir tant la torre com el mateix terme als cavallers de l’Orde del Temple, els quals van transformar el castell en una fortalesa.

L’any 1308 el papa Climent V va suprimir l’Orde del Temple i els seus béns van passar en part a la corona i en part a l’Orde de Sant Joan de Jerusalem, fins que l’any 1315 Andreu de Timor, abat de Poblet, va comprar el castell i el terme de l’Albagés a Guillem de Namontaguda. Durant els anys 1643 i 1647, en la guerra dels segadors, el terme va ser saquejat i cremat per les tropes castellanes, i per aquell motiu, entre el 1688 i el 1692, el castell va ser restaurat.

Dels dotze elements catalogats, el castell de l’Albagés, del segle XVI, és bé d’interès cultural, i n’hi consten sis jaciments arqueològics, dues cases i una cova.