La Fuliola

La Fuliola és un municipi de l’Urgell de 11,05 km² a 275 metres d’altitud.

Hi ha dues versions pel que fa a l’origen del nom del poble: la primera diu que prové de l’àrab al-folia, que vol dir lloc, i la segona el relaciona amb la paraula fulla o fulleta, d’aquí que en el seu escut hi aparegui una fulla.

Segons la carta de població de la Fuliola, del 1080, el comte d’Urgell Ermengol IV cedeix a Guillem d’Isarn la quadra de la Fuliola per bastir-hi una torre de defensa i repoblar-la; a la fi del segle s’havia construït la torre, l’església i alguns edificis, formant un clos emmurallat. Després que la vídua Guiscarda, muller de Guillem, i els seus descendents heretessin el poble, aquest va passar a l’església de Solsona, el 1115. Les lluites nobiliàries per la successió del comtat, per part dels Cabrera, van deixar despoblada la vila, i el nou comte Ermengol X, amb ganes de refer-la, va concedir una nova carta de població el 1280 per repoblar el lloc; el rei Pere II havia donat la Fuliola i Boldú a Pere Gener de Montblanc. El poble va ser de la jurisdicció de Poblet des del 1415.

El nucli primitiu era tancat i voltat de muralles, i al segle XVI ja hi havia construccions fora de la muralla, a l’anomenat Raval. Com a tots els pobles de la contrada, l’arribada del canal d’Urgell, construït entre 1852 i 1862, va transformar les terres eixutes en grans extensions de regadiu i va comportar un profund canvi en l’organització agrícola i l’evolució econòmica, així com un gran revulsiu demogràfic.

Dels tretze elements catalogats, la Vila Closa de la Fuliola és bé d’interès cultural, i n’hi consten Cal Bep del Pau, del segle XVI, Cal Batalla, del XVII, i Ca la Simona, del XVIII.