Arbeca

Arbeca és un municipi català de la part septentrional de la comarca de les Garrigues, al límit amb el Pla d’Urgell i l’Urgell: 58,34 km² a 332 metres d’altitud, vora el canal d’Urgell i el canal Segarra-Garrigues. El patró és Sant Jaume i la festa major se celebra el 15 d’agost.

El terme municipal compta amb una notòria representativitat biogeogràfica, que li ve donada per presentar tant vegetació eurosiberiana, pròpia de regions humides, com vegetació mediterrània dels àmbits més àrids o esteparis de latituds mitjanes. La diversitat paisatgística, doncs, és elevada, i la vegetació canvia en pocs centenars de metres en alguns punts: aquell fet es dona gràcies a l’aïllament de certes zones, que han fet mantenir la vegetació endèmica, i als microclimes que es generen a les múltiples fondalades.

Arbeca ha patit un relatiu aïllament històric a conseqüència de les deficiències en les infraestructures i l’allunyament dels principals centres urbans i econòmics de la plana de Lleida, fet que explica la baixa presència del sector industrial i el pes que encara manté l’activitat agrària. L’agricultura ha estat la font econòmica per excel·lència del municipi: primerament estava lligada al conreu de l’olivera, i més tard, amb l’arribada del canal d’Urgell, van ser els conreus de regadiu —pomeres, pereres, blat de moro— els que van permetre el manteniment de l’activitat econòmica i l’estabilitat demogràfica. Arbeca és també l’únic municipi de les Garrigues orientals que presenta una economia especialitzada en la construcció, el sector econòmic que ocupa més població activa.

Dels vint-i-dos elements catalogats, el Castell Palau d’Arbeca, del segle XVI, i el despoblat dels Vilars són béns d’interès cultural, i n’hi consten la Plaça Major, del XVI, l’església de Sant Miquel de les Borgetes, del XIV, cinc cases, dos edificis, dues esglésies més, dos molins hidràulics, una casa consistorial, una creu de terme, una font, una masia, un molí i una altra plaça.