Alpicat

Alpicat és un municipi del Segrià de 15,33 km² a 264 metres d’altitud, que limita només amb Lleida i Torrefarrera. Fins al 1949 el municipi es deia Vilanova del Picat; des de llavors s’anomena Alpicat, tot i que també és conegut amb el nom de Vilanova d’Alpicat.

Els orígens es troben en la carta de població de Castellblanc de Llitera a cinquanta pobladors, concedida pel comte d’Urgell Ermengol VII —en representació d’Alfons el Cast— el 13 de novembre de 1174. La població passa a ser de jurisdicció reial el 1228, i en una data desconeguda, entre aquell any i el 1340, comença a anomenar-se Vilanova d’Alpicat, integrada dins el terme municipal de Lleida i considerada un poble de contribució de la ciutat.

Des del segle XIV la Paeria de Lleida tenia la potestat de nomenar el batlle i els dos jurats d’Alpicat, exercir-ne la jurisdicció civil i criminal i reclamar les despeses de verema, sequiatge i tributs comuns. El 1386 el Consell General de Lleida va aprovar el dret d’herbes a Vilanova d’Alpicat, segons el qual només els veïns de la població podien fer-hi pasturar el bestiar, i la prerrogativa va ser elevada a la categoria de privilegi per Alfons el Magnànim el 24 de novembre de 1418.

Durant el segle XV es va produir una crisi demogràfica que es va revertir durant els segles XVI i XVII; segons planteja Fabià Corretger, en aquelles centúries el poble segurament va créixer al voltant del carrer del Centre. A conseqüència del Decret de Nova Planta, el 1718 es va constituir l’Ajuntament de Vilanova d’Alpicat.

El municipi té quatre elements catalogats: cal Negre, del segle XVI, una fita, un molí hidràulic i una església.