Tarragona
Conca de Barberà
443 h.
269 m.

Vilaverd

Vilaverd és una vila i municipi de la comarca de la Conca de Barberà, anomenat Vilavert fins al 1983.

Limita per totes les seves bandes amb el terme de Montblanc, que el circumscriu, llevat d’una petita part per migdia que limita amb la Riba (Alt Camp). És al sector més meridional de la Conca de Barberà, al fons de la gran clotada oval que constitueix la comarca, estès a la dreta del Francolí, entre el Riu Brugent i el riu de la Vall, a l’entrada de l’estret de la Riba. El terme és accidentat pels contraforts orientals de les Muntanyes de Prades. Quatre corrents fluvials l’envolten i el limiten: el riu de la Vall per la part septentrional, el Francolí per l’oriental, i el Riu Brugent i el barranc del Mal Torrent per la meridional.

El terme de Vilaverd posa en comunicació la Conca amb l’Alt Camp per l’estret de la Riba, a través de la carretera comarcal C-14 de Salou a Adrall, que uneix les localitats de Vilaverd i la Riba. Aquesta carretera, que inicialment passava pel centre de la població, fou construïda damunt el camí ral del segle XVIII i representa la supervivència de l’antiga via romana que posava en comunicació el Camp de Tarragona i les terres de Lleida. Paral·lela a aquesta carretera corre la via de ferrocarril (des del 1863) de Reus a Lleida.

L’etimologia de Vilaverd denota l’existència en el període romà d’alguna vil·la en aquest lloc. A mitjan segle XII hi fou organitzada la repoblació com a fruit de l’acció conjunta del comte Ramon Berenguer IV i Pere Berenguer de Vilafranca; aquest cavaller havia repoblat Duesaigües o Vila-salva —origen de la futura vila de Montblanc— i el comte, el 1115, li concedí la vicaria i la batllia d’aquest lloc i li assignà un ampli terme que incloïa l’actual de Vilaverd; el mateix any, l’esmentat comte concedí la carta de poblament de Duesaigües i de Vilaverd, que malgrat formar part d’una mateixa unitat jurisdiccional representaven dues poblacions diferenciades. Poc després, Vilaverd entrà sota la influència de l’arquebisbe de Tarragona, el qual, juntament amb el comte el concedien, també el 1115, a Pere de Vilagrassa perquè en prosseguís el repoblament. El 1178, però, el lloc passà de manera definitiva a la mitra tarragonina per la donació que feu Alfons I a l’arquebisbe Berenguer de Vilademuls. Aquesta concessió provocà al llarg de la seva història diversos problemes jurisdiccionals amb el veguer de Montblanc. L’any 1342 Pere el Cerimoniós va vendre la total jurisdicció del lloc a l’arquebisbe Arnau Sescomes; l’any 1406 la mitra tarragonina adquirí definitivament la total jurisdicció sobre aquest lloc fins a l’abolició de les senyories.

Vilaverd, vinculada al Camp de Tarragona pel fet de pertànyer a la mitra, participà a partir del 1339 en la Comuna del Camp fins a la dissolució d’aquesta institució pel decret de Nova Planta del 1716. Durant la guerra contra Joan II es posà al costat de la Generalitat.

Com a llocs d’interès hi destaquen l’església de Sant Martí d’estil romànic i construïda amb pedra picada a la qual se li han anat fent successives ampliacions. També s’hi troba el Santuari de la Mare de Déu de Montgoi, situat en un petit tossal al costat de l’estació del ferrocarril i de la qual existeix una llegenda sobre la troballa de la Verge, segons la qual un patró va trobar la imatge damunt d’una pedra mentre pasturava les ovelles al turonet de Montgoi. Se la va emportar a casa seva, però l’endemà la Verge havia desaparegut, però la va retrobar al mateix lloc que el dia abans. Després d’uns dies de fer la mateixa operació, van decidir construir una ermita dedicada a la Verge del Montgoi.

També s’hi poden visitar els safreigs, els pous de gel, i els molins hidràulics dels primers edificis industrials.

La població celebra Festa Major d’estiu en honor a Sant Cristòfol al juliol. Al mes de novembre se celebra la Festa Major d’hivern en honor al seu Patró, Sant Martí, amb la participació de tot el poble.