Lleida
Noguera
735 h.
201 m.

Torrelameu

El municipi de Torrelameu, d’una extensió de 10,94 km², és a la part meridional de la comarca, al límit amb el Segrià.

El 1093 Torrelameu és documentat com una heretat o almúnia sarraïna que pertanyia a Balaguer. La dita almúnia s’esmenta no gaire lluny de la de Menàrguens. Torrelameu caigué en mans del comte d’Urgell Ermengol VI vers el 1147 i aleshores fou integrat a la comanda templera de Corbins; posteriorment a l’abolició dels templers, Torrelameu passà (1317) a l’orde de l’Hospital, com els altres pobles que depenien de la comanda de Corbins, que en detingué la senyoria fins a la desamortització. Després de la desmembració del comtat d’Urgell, Torrelameu fou inclòs dins la vegueria de Balaguer i, malgrat que el veguer de Lleida pretenia que el poble fos reintegrat a la seva vegueria, el veguer i el síndic de Balaguer obtingueren de Ferran el Catòlic, el 1503, la confirmació que pertanyia a Balaguer. Tanmateix, en virtut del decret de Nova Planta, Torrelameu i la mateixa ciutat de Balaguer foren incorporats al corregiment de Lleida. El 1836 fou inclòs en el partit judicial de Balaguer.

El poble de Torrelameu és a l’esquerra de la sèquia del seu nom, envoltat d’hortes i granges. Hi ha alguns casals antics, amb portals adovellats, i en les edificacions antigues predomina la tàpia sobre la pedra, bé que en les més noves s’ha imposat el totxo; aquestes es localitzen sobretot a la part meridional, vora la carretera.

L’església parroquial, de la diòcesi de Lleida, és dedicada a la Mare de Déu de l’Assumpció; la part més antiga correspon a un romànic tardà, del segle XIII, com el campanar de torre. Fou engrandida al segle XVI en estil gòtic (se’n conserva el portal adovellat i la rosassa) i, un altre cop, al segle XVIII segons un barroc classicitzant. És un edifici d’una nau amb capelles laterals, que s’obren a la nau mitjançant arcs de mig punt de gran amplada. Als peus de l’església hi ha un cos elevat, sostingut per una volta estrellada. La façana, llisa, inclou un portal adovellat i un ull de bou al damunt. A un costat hi ha la torre campanar, de planta quadrada, amb dos nivells separats per una cornisa. En el cos superior té obertures amb arc de mig punt. El parament és de grans carreus de pedra escairada, exceptuant el nivell superior del frontis, d’aparell irregular, que podria correspondre a la reforma de les cobertes del segle XVIII. Aquesta reforma comportà la construcció d’una nova coberta a la nau, de volta de canó sobre llunetes, i arcs torals impostats sobre entaulament i mènsules classicitzants, excepte el del presbiteri, que recolza sobre pilastres adossades. En aquesta intervenció també se substituí la capçalera plana del segle XVI per un absis poligonal. La conca, motllurada en guix en forma de petxina, se sosté mitjançant trompes. En aquell moment s’enguixà també tot l’interior. Als peus de l’església, a la banda de l’epístola, hi ha la capella del Roser, que porta la data de 1606 a l’arc d’entrada, i que és coberta amb una interessant volta de canó amb cassetons decorats amb motius florals, de guix, força malmesa.

Al poble se celebra la festa major per Sant Sebastià (20 de gener), i la festa del Roser el primer diumenge de maig.